La Federació Catalana de Futbol pagarà uns 300 euros per dia que Jorquera no pugui jugar amb el Barça. Tan de bo d'altres seleccions oficials fessin el mateix que la Federació Catalana de Futbol.
Aquells mateixos dies la selecció de Camerun, amb Samuel Eto'o, havia de jugar contra Galícia. La selecció de Galiza, una de les signants de la Declaració de San Mamés juntament amb Euskal Herria i Catalunya, es va quedar sense veure jugar a Eto'o perquè el Barça va recomanar al camerunès que no forcés la màquina fent servir un dubtós criteri de nacionalisme.
En canvi Eto'o sí que va jugar un partit amistós a la Côte d'Ivoire amb finalitats benèfiques. En aquest partit, ara sí amb molt bon cirteri, el Barça sí que va donar permís perquè Eto'o jugués l'esmentat partit benèfic. De tots és ben sabuda la bona sintonia que hi ha entre Joan Laporta, president del Barça, i Samuel Eto'o. A més, tan el Barça, a través d'Unicef i Eto'o a través de les seves aportacions a ONG's i projectes propis tenen una estreta vinculació amb l'Àfrica, digume-ne necessitada.
Segurament accions com les d'Eto'o, el Barça o personatges famosos com ara Bono són campanyes per posar a sobre la taula alguns dels problemes que hi ha al món. I, com iniciatives de noms mediàtics i d'entitats no governamentals poden ajudar a aportar solucions allà on realment és necessari.
Tot i així, hi ha de tot a la Vinya del Senyor i accions com les de la ONG francesa l'Arca de Zoè o Intervida han posat al descobert la cara fosca de l'ajuda humanitària: tot s'hi val pels diners. Per sort, aquests casos són aillats i de la gran majoria d'ONG's que veiem al nostre voltant com ara Metges Sense Fronteres o ens en podem refiar. Tot i així casos d'aquests fan mal, potser massa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada