divendres, 15 de febrer del 2008

It's the economy, stupid!

Hi haurà un dia, no gaire llunyà, que caldrà fer la reflexió sobre quin model volem per la immigració.



Un model que s'assembli al de França, a l'anglosaxó o potser fer-ne un de bell nou. Un debat que s'ha de mantenir fora dels tòpics i de demagògies que ens permetin fer, encara que soni a utopia, una societat millor i més justa per a tots. I remarco el tots.



Però ara, en plena pre, i no tant pre campanya electoral, no és el moment. Perquè els candidats busquen els titulars. I a voltes els titulars són simplement propostes que intenten vendre fum o fer volar coloms.



Com per exemple la idea de plantar cinc cents milions d'arbres, en quatre anys, feta per Mariano Rajoy. Sembla que aquesta vegada el cosí físic d'en Rajoy no hi té res a veure en aquesta proposta faraònica per lluitar contra el canvi climàtic. Els càlculs ens donen uns quatre arbres per segon durant tota la legislatura... un pèl exagerat, oi?



Però no només el candidat popular fa propostes, diguem-ne agosarades. El candidat socialista, José Luís Rodríguez Zapatero va prometre, si sortia reelgit evidentment, quatre cents euros per barba a aquells que fessin la declaració d'hisenda.



I aquesta promesa (pre)-electoral la va emmarcar en el marc, valgui la redundància, de la lluita del govern per intentar paliar els efectes negatius, encara que no ho vulguin reconèixer, que provoquen a les nostres butxaques els núvols negres econòmics.



I és que l'economia no acaba de funcionar . Tot i que diguin que és passatger fa força temps que al comprar un pis ens regalen un viatge, o el primer any de la hipoteca. Fa setmanes que podem veure a la televisió anuncis de cotxes que ens asseguren que el primer any, el cotxe és gratuït. D'uns dies ençà hi ha cadenes de supermercats que venen la llet, un dels productes d'ús quotidià que més s'ha encarit en els últims dies, en packs d'estalvi. El pack, que fins fa poc eren de sis bricks, ara són de quatre. Ai carai, jo em pregunto, on està l'estalvi? Per un preu que abans me'n donaven quasi sis, ara me'n donen quatre... potser ens volen fer combregar amb rodes de molí.