No ha de fer por la independència

Dijous passat en un partit ajornat de la Serie A italiana, l'equivalent a la primera divisió de futbol Ronaldo, actual jugador del Milan, es va trencar el tendó rotulià de la seva cama, diguem-ne sana. Aquells que ens agrada el futbol Ronaldo, tot i el seu passat madridista permeteu-me la llicència, ha representat el màxim exponent del davanter centre elegant, plàstic, efectiu i, per sobre de tot, un golejador nat.
Pensareu què hi pinta en Ronaldo al Bon Rotllo? Doncs aquesta setmana hem patit la primera baixa, i esperem que sigui la última, de la campanya electoral: Josep Antoni Duran i Lleida. Evidentment Duran i Lleida no és el Ronaldo de la política, però sí que Ronaldo ens ha servit per de pretext per parlar de Duran i Lleida, o potser és al revés? Sigui com sigui, l'etern candidat postulat a ministre del govern espanyol va ser operat d'un tumor al pulmó. El resultat és una baixa força sensible a la llista de la federació nacionalista.\\
Tot i així, els camins de la democràcia són inescrutables. Per tots és conegut que Duran i Lleida en força sectors nacionalistes no és gaire ben vist. Per tant aquesta baixa, depen de com es gesitioni per part de la direcció de campanya, pot servir per esgarrapar vots en alguns dels sectors descontents d'Esquerra.
Però la democràcia té moltes cares, a voltes massa. Sense anar més lluny Artur Mas, que ha agafat el protagonisme de Duran i Lleida, es torna a veure pactant amb Zapatero per obtenir la contrapresatació a Catalunya. Ara que si li surt com la última vegada, el dia de la foto de la Moncloa, Artur Mas ja es pot calçar.
Una altra vessant és la democràcia en el seu màxim exponent: el referendum. El poble té la veu per decidir el futur d'una llei, com va passar amb la Constitució Europea a França. I això és el que va passar fa uns anys ja, per exemple a Montenegro que va ser, gràcies a un referendum, el primer estat del segle XXI. I ara arriba, o estem a les portes de veure néixer, un nou estat: Kosovo.