L'aigua, un bé escàs o no la sabem aprofitar?

Quan hom és petit, canalla o xaval, acostuma a tenir un amic imaginari. Hi ha gent, però, que l'arrossega fins a ser més ganàpia i, inclús, fins a ser un home fet i dret. Per exemple, l'altre dia llegia que als 27 anys un jove va posar a subhasta a l'eBay el seu amic imaginari perquè ja s'havia fet massa vell per a ell. El més curiós del cas és que havia rebut ofertes de dos mil euros pel seu amic imaginari.
I per amics imaginaris, la nena imaginària d'en Rajoy. L'assessor de campanya que li va escriure el comiat final de l'insuls debat de dilluns passat hauria de passar a engrossir la cua de l'INEM. Per començar, és una còpia d'un discurs de final de campanya de Calderón. No el Ramón Calderón president del Real Madrid. El Calderón president de Mèxic. I per acabar qui es creu aquesta història de la nena imaginària rajoniana?
Un altre candidat a tenir amics imaginaris, i aquest amb més raó, és el nen de la Carme Chacón, que no sé si sabeu que està embarassada. Potser haureu sentit que és un embaràs electoralista, com el de la dona de Blair en el seu moment. Però jo vaig un pèl més enllà... es podran aparellar el nen de na Carme Chacón i la nena imaginària d'en Rajoy? Seria un amor impossible al més pur estil shakespearià?
Més val no fer prediccions i esperar-nos a que la cap de llista a Catalunya pel PSOE, bé si voleu PSC-PSOE, trenqui aigües. I ara que surt el tema de trencar i aigües... ja és ben curiós que aquesta setmana, de campanya electoral per si ho havíeu oblidat, sortia a la premsa que hi ha una canonada que perd tanta aigua com la necessària per omplir tres piscines olímpiques al mes. Tenint en compte que fa molt de temps que es té constància d'aquesta fuita perquè ara s'amplifica tant la notícia?
La resposta és senzilla. Fer veure, o intentar fer creure, a tots els potencials electors que el color polític al qual representen són els que més es preocupen per l'aigua: un bé, actualment, tant escàs com el debat polític entre Rajoy i Zapatero de dilluns passat. Tot i així, si fa tant de temps que ens dediquem a omplir piscines olímpiques de manera desinteressada quina credibilitat tenen aquells que per una banda promouen els decrets per estalviar aigua i per l'altra no poden evitar les fugues?
Que es dediquin a vendre aquesta aigua omplepiscinesolímpiques a Beijing que enguany, any olímpic, segur que en tenen moltes per omplir. D'aquesta manera, com a mínim una mica de negoci faríem i, així de passada no malgastaríem l'aigua.