divendres, 7 de març del 2008

... per tallar-se els cabells

Mira, no ho sé, però he descobert que això dels pentinats també és un signe de "reputació artística", i més des de que vaig veure a en Javier Bardem donant les gràcies als germans Cohen per haver-li posat el pitjor pentinat de la història del cine, i de rebot guanyar l'Oscar! Jo en aquestes circumstancies i com comprendreu, doncs no puc evitar pensar que una visita a la perruqueria no només representarà el canvi hollywoodià que necessito a la meva vida, sinó també pot ser l'inici d'aquell somni de viatges de plaer constants que tant anhelo.
Si no m'hi obliguen per una subscripció popular, evitaré tres pentinats: el d'en Bardem, el de l'Anasagasti ( que per sort encara tinc cabell per no haver-m'hi de posar una ensaïmada al cap)
i el del neo-Aznar, que ara va amb la melena al vent i sembla que està imposant la moda allà on va. Encara no es va veure al debat entre en ZP i en Rajoy, ni al d'ahir entre els candidats catalans, però espereu uns anys ...
Ja que els debats han de ser rígids, monòlegs gairebé doncs què millor que animar-los amb unes cabelleres exhuberants, com un anunci de xampús. Potser l'efecte seria el mateix, els pocs indecisos que encara quedessin, acabarien votant per l'anticaspa brillant or, o l'acondicionador efecte diamants.
Ara que potser no, potser me'l talli perquè sembla que amb les previsions de restriccions d'aigua que hi ha, i les canonades d'abastiment amb forats per on s'escapa el riu amazones es veu, el més segur es que arribi al dia que l'aigua de l'ensabonada del cabell s'acabi abans de fer l'esbandida. I llavors, rieu-vos dels catalans emprenyats i dels esvorancs al gornal o al
carrer K. Llavors veureu quina és la fúria del poble català, sortint amb les falçs al puny i el cabell mig ensabonat!
Decidit, me'l tallaré curt, fàcil, i que es renti amb un filet d'aigua, no fos cas...!!!!

Si en el món vols triomfar

ves els cabells a tallar!