dimarts, 5 de febrer del 2008

A Barcelona diu?

Dels primers detergents per a la rentadora que en tinc constància és Dixan. No pas per les seves qualitats per deixar la roba més blanca i més neta que qualsevol altra marca. El recordo perquè la caixa del detergent en pols era una magnífica caixa per tocar la bateria.



Sí, sí la bateria...



perquè com diu en Quimi toco la bateria... amb les extremitats.
Més endavant el detergent Dixan es va fer famós per posar nom a un suposat grup islamista radical: el Comando Dixan. Resulta que la policia, en plena psicòsi del terrorisme islamista, i després d'una investigació poc afortunada va detenir un grup de persones suposadament islamistes radicals, suposadament disposats a fabricar i fer explotar bombes.



L'acció policial, lluny de convertir-se en un èxit esdevingué la riota de la lluita antiterrorista, i segur que a les escoles de policia la posen d'exemple de com no s'ha d'actuar.
Potser l'ombra d'aquesta acció policial pesa massa en la consciència en el col·lectiu policial i social. Per una banda hem vist i escoltat els responsables policials mesurant molt les paraules i donant poquíssimes dades i aclariments sobre els hereus del Comando Dixan: els detinguts del Raval.
Cada dia les notícies han anat apareixent en comptagotes i a cada nova notícia s'embolica més la troca amb més obscurantisme, que curiosament és un obscurantisme velat. No és ni de bon tros l'obscurantisme baladrer i malgirbat de les dos línias de investigación acebenianes.



Amb tot ens hem trobat amb una mica de res barrejat amb sense. De manera que un grup de gent ha estat detinguda i acusada. Els únics que sí que s'han manifestat clarament són els grups que defensen, d'una manera molt legítima, la innocència dels detinguts i acusen als cossos de policia i als polítics d'estigmatitzar un col·lectiu. Ara que, potser, aquesta suposada estigmatització és intentar fer-nos passar gat per llebre perquè quan la policia deté un grup d'etarres la gent no deixa d'anar als restaurants bascos, oi?