... per restaurar un armari

Tampoc sé ben bé perquè m'hi embolico, potser és perquè m'enyoro, o perquè em sembla que aquesta ciutat de Brusel·les és tota massa vella i decrèpita, però quan aquest matí m'he llevat i he vist l'armari de casa, m'han entrat unes ganes terribles de restaurar-lo. Sí sí, ja sé que no en tinc ni idea de restaurar mobles, però no crec que vagi molt més enllà de netejar-lo d'arnes i cucs d'aquells que el corquen per dins, polir-lo i passar-li dues capes de vernís oi? No pot ser tan complicat i més veient els processos de restauració d'aquesta setmana, mireu:
-Primer, l'església. Jo m'insipiro molt en l'església. Si una cosa té és la capacitat de sorpresa i de ficar-se a tot arreu dient que no no s'hi volia mesclar. La declaració de la conferència episcopal espanyola és el cas paradigmàtic. Quan diuen que no s'hauria de votar a partits que negocien amb terroristes, en realitat diuen que s'ha de votar a Izquierda Unida, l'únic dels partits d'àmbit espanyol que mai ha negociat res amb els de la ETA. Ja veieu, l'església també s'ha restaurat, i sembla que avança en la confluència amb el moviment per una altra globalització, ajudant als que des de la caiguda del mur de Berlin s'havien quedat orfes ideològics.



Molt bé un punt per a ells! El què no entenc es com s'ha pogut dir que l'església donava suport al PP. I ca home! Que no que no, que les arnes als mobles eclesiastics no suportarien als Rajoy i companyia, que al cap i a la fi són uns liberals i massa moderns per els propòsits del senyor. Que li preguntin al Jiménez Losantos!
-Segon el Tomate.



Això de l'església i el Tomate deuen ser coses paraleles, perquè quan el Tomate denuncia, l'església emmudeix, i quan l'església obre les cavitats pulmonars, el Tomate el fan fora de la programació. Parlant de corcs, i mobles vells que s'airegin, què millor que culpar de tota la porqueria a la televisió a un programa i quan sigui necessari, doncs apa, al carrer! I ja s'ha acabat la teleporqueria? Senyors, ni de conya com dirien al Tomate precisament. Però ves, potser la Pantoja, la duquesa de Alba i el cardenal Rouco estaran més tranquils. Tot sigui per la tranquilitat d'esperits! Amén.
-Tercer les xuletes. Més que restauració les xuletes estan en procés constant de reinvenció. EL vernís no serveix, els mètodes tradicionals van donant pas a les noves tecnologies, mòbils, pinganillos a les orelles...



Però sembla que encara hi ha qui confia en la tradició , la laboriositat i perquè no dir-ho, l'entranyable xuleta a les palmes de les mans. Si no tenim
manera de semblar seriosos, d'haver estudiat durant mesos i setmanes (que ja entenc que dóna molt de pal, a mi també m'ha passat), o de conèixer els problemes del país, doncs vinga, xuleta al canto! Ara, que esent polític o política, cap de llista per més inri, i que t'enganxin... doncs potser hauria de demanar consell a l'església que ve repetint el seu missatge sense xuletes i sembla que estiguin recitant les lletanies.



Jo , vist tot aixó, i que la restauració está de moda, no m'hi penso més. Em passaré el cap de setmana tancat, esnifant vernís per arribar el dilluns amb la sensació de que ja que no puc reclamar a ningú pels mobles vells, i que sembla que aquest món que vivim es un gran armari corcat, al menys a casa ja no tindré cucs que me'l corquin!

Si el corc veus sortir,
vernís, denúncia i a fugir!