dilluns, 11 de febrer del 2008

A Bologna presto!

Des de sempre ens han dit que cal estudiar per ser, com diuen les persones de sexe femení d'edat avançada,



per ser, deia, una persona de profit i poder ajudar als nostres porgenitors a tirar endavant el nucli familiar. Sembla però que aquesta visió paternalista de l'estudi, lluny de canviar, encara viu emmascarada en segle XXI.
Permeteu-me una llicència que no serà molt ben vista en segons quins cercles. Sí teniu raó em poso la bena abans de la ferida... però hi ha ments molt susceptibles. Ahir Microsoft llençava una oferta d'uns trenta cinc milions d'euros per comprar Yahoo. L'empresa de Bill Gates, un estudiant enveja de qualsevol àvia de les que deia al principi, té la capacitat econòmica d'intentar competir amb Google, una empresa que els propietaris de la qual també que serien l'enveja de qualsevol àvia. Aquestes dues empreses serien el paradigma perfecte d'empresa creada per estudiants de profit que volen els sistemes educatius.
Però ara marxem a un altre lloc d'Amèrica. En concret a Memphis. Ahir saltava la sorpresa que Pau Gasol, fins ahir jugador dels Memphis Grizzlies, és nou jugador de Los Angeles Lakers.



El mític equip de Magic Johnson,



Kareem Abdul Jabbar



o Kobe Bryant.



Tots ells també són l'enveja de qualsevol àvia, i ja és curiós sense el mateix nivell d'estudis de Bill Gates.
Estic d'acord que els dos exemples són potser massa tendenciosos però serveix per il·lustrar que potser no tothom ha de tenir un títol per ser quelcom a la vida i que, evidentment, tots no som Pau Gasol. Sembla que ens trobem immersos en un espiral que ens empeny a estudiar perquè sí. I això és un gran perill, que els polítics semblen no tenir en compte, perquè pot provocar un fet molt greu com la banalització de l'ensenyament.
En canvi, el que sí que haurien de promoure els polítics, i governants, és l'excel·lència en l'ensenyament: posar tots, i emfatitzo TOTS, els mitjans perquè aquells que vulguin estudiar tinguin els millors recursos. Només d'aquesta manera es permetrà l'avenç real del país. I un bon exemple d'això és l'obligació d'aprendre anglès. Són accions com aquesta la que posa les bases per la construcció efectiva d'un país. I llavors precisament no caldrà que anem a buscar miralls estrangers. Ni la NBA ni Microsoft.