La historia me absolverá

Fa uns cinc anys el diari dirigit per Marcelo Otamendi, l'Egunkaria, va ser clausurat per la pressumpta vinculació de la direcció amb l'entorn més proper d'ETA. Realment tancar un diari és un dels atemptats més greus a la llibertat d'expressió perquè tancant un diari es tanca, alhora, una manera de veure, i exlpicar, una realitat a una certa part de la població. Per què aquesta els estats tenen aquesta mania de silenciar les veus, que al seu parer, desafinen?



En canvi, costa molt fer veure que hi ha polítics que desafinen, i alguns desafinen molt!.



Sobretot aquells polítics que avui diuen A i al cap de cinc segons diuen no A. És a dir, exactament el contrari. Això sí que són veus incòmodes i desafinades... Per exemple, el senyor Mas en una entrevista de fa, curiosament cinc anys, deia que ser la llista més votada no era condició indispensable per governar



i ara vol fer firmar contractes, amb llums i taquígrafs, per respectar la llista més votada?
Tots sabem que de quin peu calcen els diaris, en temes d'afinitats. No és d'estranyar que la mateixa informació s'expliqui de manera sensiblement diferent segons el diari. Això és el molt lícit, però el que no ho és és que el diari es converteixi en un diari oficial del partit amb el qual es senten afins. No pot ser que un diari menteixi de manera descarada per defensar la postura del partit, del govern o l'equip de futbol de torn. No veuen que s'estan emmetzinant ells mateixos convertint-se, sobretot en èpoques electorals com l'actual, en uns mers diaris oficials.
I precisament un diari, el diari oficial del règim de Fidel Castro, el Granma publicava un article. Bé més que un article es tractava d'un comunicat escrit pel mateix Fidel Castro. En aquest comunicat, llarg com un dia sense pa o inclús més llarg que un discurs del mateix Castro, el Comandante Castro anunciava la seva retirada.