Un (molt) trist atzar

Aquells que un dia vàrem sortir de viatge cap a la recerca de la Pau i la Llibertat dels pobles per escollir lliurement el seu futur cada cop que un cadàver apareix, suposadament en nom de la Llibertat dels pobles, és quan se'ns fa més difícil encendre més torxes en el camí de la cerca de la Llibertat. Torxes enceses per fer veure un raig de claror en aquests moments de foscor.



Des d'aquí, els del Bon Rotllo ens afegim a les mostres de condol a la família d'Isaías Carrasco i condemnem enèrgicament l'assassinat a sang freda, suposadament en nom de la Llibertat, d'Isaías. La última víctima d'una interminable llista de morts. Una mort que, a dia d'avui, ja podem assegurar que en els papers els necis, i evidentment sempre en nom de l'amiga de la Mafalda,



la intoxicaran i la faran servir d'arma llencívola contra l'enemic de torn.
A Arrasate avui sembla que no hi ha demà perquè hi ha gent que no pot acaronar, ni besar, amb tota la seva pell completa l'anhelada Llibertat. Però companys no és això. Per un trist atzar, Issaías s'ha aturat i ha caigut a terra. Deixem un ram de flors vermelles i seguim buscant el cau de la Sirena enllà enmig de la mar. Una Sirena anomenada Llibertat.



La Llibertat, que un cop trobada, tots la poguem acaronar i besar a plena llum del dia.