La guerra de l'aigua

La Batalla de l'Ebre, iniciada en plena canícula estival del 1938, fou un intens combat entre les tropes republicanes i l'exèrcit feixista de Franco. Les aigües de l'Ebre foren testimoni mut de la derrota de les tropes republicanes i l'avenç imparable dels feixistes envers Barcelona. Les aigües de l'Ebre van veure com persones d'un mateix poble es matava entre sí.
Com en el passat, uns cinquanta anys després la Batalla de l'Ebre tornem a tenir una guerra, ara per sort sense sang. L'Ebre torna a ser el testimoni mut d'una guerra, entre gent del mateix poble, amb les seves aigües de teló de fons. L'Ebre és el riu més cabalós de la Península Ibèrica i recull, entre molts d'altres, les aigües del Segre.
Una guerra entre territoris per un bé molt preuat que és l'aigua. Una guerra que, com antany, provoca la confrontació entre territoris, divisió dins d'alguns ajuntaments o l'emprenyamenta d'aquells que realment necessiten l'aigua. Potser aquesta confrontació, divisió o emprenyamenta ens l'hem buscat nosaltres mateixos. Perquè en temps de sequera és quan hom recorda que l'aigua és un líquid preciós. Durant molt de temps, potser massa, hem actuat com si el nostre país fos un país ric d'aquest líquid insípid i transparent. Quan, potser, estàvem certificant la mort dels rius.