dilluns, 21 d’abril del 2008

... per fregir espàrrecs

Una de les coses que més trobo a faltar vivint en una ciutat tan ciutat com Brussel.les és poder caminar, després d'una bona pluja pel bosc i collint aquí i allí alguns espàrrecs, alguns cargols, bolets quan toca. Coses d'ahver nascut just al costat d'un bosc, tampoc creguis que sóc la Heidi eh! La gent que viu prop de Collserola segur que m'entén bé. I avui especialment m'he aixecat amb unes ganes boges d'anar al bosc, corrent, no amb la tranquilitat i la calma d'olorar la pinassa molla, o de veure com la falguera ha reviscut, o el verd poètic, no no, avui m'he aixecat amb verdader MONO de bosc.
No, sento dins meu un rósec que m'empeny i m'emprenya, sento créixer un nyic nyic que crida, com els Aliens o en Pujol de Desafio Total, sento la veueta a qui ja no poden tapar-li la boca, sento que creix dins meu el català emprenyat. I casualment ho sento quan veig una embarassada, feliça i radiant per dins, però amb una cara de mala llet oficial i professional i cridar amb aquelles poques ganes, Viva España viva el rei! Ho entens oi? M'entren unes ganes terribles de sortir cap al bosc corrents, fugint, i refugiar-me als ocellets i als espàrrecs que m'esperen ben tranquils, i que no saben ni què és espanya, ni qui és el rei. I mira, m'entra la vena pedagògica, aquesta tan de moda, i els hi dic, als espàrrecs sobretot: mireu, us ensenyaré una mica què és espanya i qui és el rei.
I res, doncs me'ls enduc a casa, els poso a la paella, i oli en un llum! Els rego ben regats i els hi vaig explicant: mireu, això no és cap trasvasament d'oli, és simplement que us estic preparant per menjar-vos i us rego les conciències. Segur que n'hi haurà algun entre vosaltres que dirà, ep no patiu que és ben ncessari! i jo diré si, i tant, i tu seràs el primer.
I els altres diran, escolta i per què li fas cas a aqust? I l'espàrrec més gros, el que semblava que arribaria més lluny diu: mira jo el què crec és que s'hauria de visualtitzar que soc el qui mano aquí i hauria d'entrar en el nostre consell de direcció de la paella. I ja veureu com negocio amb el cuiner per a que rebem sal i pebre en abundància! I els altres, ostre, i tu perquè? I l'altre doncs home, perquè era alcalde allà a la mata. I els altres, doncs no ho veiem clar.
I mentrestant, el foc fent xup xup, i jo amb salivera... mmmmmmmmmmmm que bons!!!!

Espàrrec per abril
compte amb el bacil!