dimecres, 9 d’abril del 2008

... per cosir vores

Des de que he agafat la mala costum d'arrossegar els peus, em trobo que tinc les vores dels pantalons ben destrossades. Menjades, retallades, gastades, digue-li com vullguis. Però és clar, quan camino pel carrer em fa una mica de vergonya, anar a la moda dels 90 però sense voler.
Home, ha estat una mica la setmana santa, que tendeix a produïr aquets efecte en mi, caminar com un penitent, i també això de la neu. Oi que fa gràcia caminar i anar fent solcs de neu i veient el rastre que va quedant ? Bé, no sé si fa molta gràcia, però al menys és curiós i no m'estic de fer-ho sempre que veig una mica de neu, que és molt de tant en tant ! Ja sé alló de la neu i les carreteres, i el perill, i les molèsties, i els homes del temps a qui persegueix la màfia del turisme, però mira, a mi quan neva m'entra el bon humor. Que els hi preguntin als regants del Segre si no estarien contents amb nevades a Barcelona cada dia! O i tant, és un bé de Déu. Sempre
és clar, que no em tr obi al Tibet enmig d'una manifestació antixinesa i em comenci a caure neu olímpica. Llavors el tema de la neu ja no em faria tanta gràcia. Però si plou i neva en vacances, jo crec que encara és millor, més temps per arrossegar els peus pel carrer, sense por d'haver d'anar a cap oficina. El que passa es que després les vores es mullen, s'assequen malament, s'arrosseguen, i tenim aquell espectacle tan poc edificant de les veure baixos dels pantalons ben marronets i esfilagarsats. Jo, en matèria de vetes i fils, em declaro un ferm partidari de la renovació continua, i no m'estic d'intentar sempre que puc cosir les vores que tinc desfetes.
Si, però no és tan fàcil eh ? I amb els texans encara menys. Són durs com una pedra. Casi tan durs com estan tots els polítics ara després de les eleccions, uns negociant si els peguen amb una guia de telèfons o amb el clàssic fuet, i els altres mirant de si poden trobar un consens per acabar els uns amb els altres en unes eleccions internes. Això de les primàries d'Esquerra és una mica com sargir vores. Oi que queda modern i fashion això dels pantalons desfetes i les primàries tipus americà ? Doncs perquè tocar-ho i tacar-ho amb tisores, navalles i altres instruments de tall profund per acabar amb tot el què sembli que fa nosa ? Mira, saps què et dic, que millor em deixo les vores sense cosir i encara semblaré més modern !!!